Aquest era el títol del debat dut a terme a Palau Saverdera, el dissabte 28 d'abril, dins de la programació de la IX Fira del Paisatge.
El CdA hi participava. Us fem arribar el guió de la seva intervenció, així com les imatges projectades.
El CdA Empúries i el paisatge
El CdA té com a objectiu facilitar l’activitat
pedagògica dels centres fora de l’aula, el treball in situ, bàsicament dirigit
al patrimoni col·lectiu (natural, històric, cultural).
Aquest plantejament cada cop és més complicat
per als centres i el CdA ha estat un suport tan didàctic com organitzatiu com econòmic, però aquest supòsit es troba actualment en crisi a causa de la “contenció
econòmica”.
Des del CdA pensem que el treball en l’entorn
és una eina important per combatre el fracàs escolar, perquè entenem que de
vegades aquest ve donat per una manca d’espai físic, d’escenari, de territori
que l'alumnat senti com a propi, un espai on arrelar i esdevenir, un espai a
conèixer i valorar per sentir, per créixer com a persones i com a societat.
El CdA Empúries està físicament situat a tocar de les
ruïnes d’Empúries. Si s’hagués enfocat l’oferta del camp exclusivament en
aquest espai ja tindria feina i clientela per tot l’any. Així i tot els
professionals que hi treballen (dos mestres de primària i dos professors de
secundària) han tingut clar que no podien centrar-se només en els àmbits més
coneguts arreu, que hi havia comarca per a molt més.
Actualment fan oferta pedagògica al Cap de
Creus, Serra de Rodes, l’Albera, les Salines, el Baix Fluvià (plana i
terraprim), Aiguamolls de l’Empordà, Empúries, Sistema Dunar, l’Escala, el
Montgrí, Ullastret, i coordina una proposta genèrica que abraça tots els espais
naturals de la comarca, protegits o no, que s’anomena Arrela’t, amb les
entitats gestores, les entitats de difusió, els serveis educatius del
Departament d’Ensenyament i amb la col·laboració de centres de primària i de
secundària. En aquesta proposta hi són presents els espais ja esmentats així
com la Garriga d’Empordà.
¿Per a quin alumnat? Aquí hi trobem una altra
de les dèries inhabituals d'aquest CdA. Tenim propostes i activitats per a alumnat d’infantil, de
primària, de secundària, de batxillerat, de cicles formatius, d’escoles
d’adults, d’escoles de mestres... Certament, però, els usuaris més habituals
són els de primària.
¿I el paisatge? Hi és a pertot. Enlloc no es
pot obviar. Enlloc no tanquem els ulls ni bloquegem els sentits. Tant si parlem
de geologia, de botànica, de fauna, de tradicions, d’història, d’arqueologia,
de gastronomia... també estem parlant de paisatge.
De fet, hi ha quatre eixos en què els
professionals del camp incidim especialment en els nostres plantejaments
pedagògics: adaptació al medi, sostenibilitat, patrimoni col·lectiu i paisatge
cultural.
El paisatge cultural és la suma dels elements
que el conformen (biòtics, abiòtics i antròpics) però també, i especialment,
les interrelacions entre aquests elements, la síntesi de tots ells, el seu
estat actual i el seu futur, en què cal pensar que la nostra opinió comptarà, i especialment la dels alumnes.
El paisatge es llegeix, i en aquesta lectura
hi intervenen tots els sentits i, evidentment, cal la presència física i la
predisposició anímica. En paisatge, no hi ha lectures virtuals. Si més no, no exclusivament.
¿I activitats centrades directament en
l’estudi del paisatge? Des del camp, i també en les propostes d’Arrela’t,
s'ofereix “L’Empordà a vista d’ocell” en què s’observa el golf de Roses, la plana,
les muntanyes que l’envolten des del mas Ventós, i també la costa i la zona
nord de la comarca des de Santa Helena de Rodes. Una altra activitat proposa la lectura
de paisatge des del castell del Montgrí, botó de roda de l’Empordà, tant de
l’Alt com del Baix.
Trobem el treball fora de l’aula un dret
irrenunciable que cal ser afavorit en els centres educatius. Hi ha més paisatge
que el pati de l’escola on pots jugar a pilota o la plaça del poble on no et
deixen jugar a pilota. HI ha més paisatge que el que surt a la televisió. L’alumnat
necessita trepitjar i sentir aquest paisatge. Si no el coneix, la pèrdua serà
irreparable, tant per a les persones com per al paisatge en si, per al
territori, per al país.
Creiem fermament que per a poder preservar el
paisatge cal estimar-lo i per a poder-lo estimar, s’ha de conèixer, s’ha de
viure.
Creiem,
doncs, que paisatge i educació són dos conceptes que es necessiten. L’educació
necessita del paisatge, del lloc on arrelar-se, de l’escenari viu sobre el que
caldrà prendre decisions; i el paisatge necessita de l’educació perquè pugui
ser gaudit i viscut democràticament i amb intensitat, perquè els seus valors es
coneguin i es preservin.
CdAE i paisatge
Finalment, només afegir que aquesta experiència continuarà.
"L'escollida dels déus" de la Maria Carme Roca. Un viatge a l'Emporion i a l'Ullastret del segle IV aC.
"Un centurió a Emporiae" de l'Albert Gurt. Un viatge a Empúries del segle I.
"Lo Tro d'Empúries" d'en Ferran Juste. Un viatge al personatge de còmic inspirat en un comte d'Empúries del segle XIII.
Una nova mirada al jaciment arqueològic. Aquesta és la nova proposta del CdA Empúries.
