diumenge, 4 d’abril del 2010

El faroner del cap de Creus

El faroner del cap de Creus és un poema de Miquel Desclot (pseudònim de Miquel Creus i Muñoz), nascut a Barcelona el 1952.

El 1978 publicà un dels seus primers poemaris Cançons de la lluna al barret, on apareixia el poema Cançó de faroner, més conegut després com El Faroner del Cap de Creus. D'aquest poema ja se'n coneixia una versió, fet que explica que es publiqués una versió musical abans de la seva publicació oficial.

Diversos compositors han convertit el text en cançó. Un dels primers va ser el grup de la Nova Cançó Coses per al seu disc Ara és demà (Movieplay, 1977). Si voleu, podeu escoltar-la aquí mateix.


Una altra versió més propera al jazz és de la Mariona Segarra.

Josep Vila i Casañas també n’ha fet una cançó per a coral que trobareu en aquest enllaç: http://www.coralcatasons.cat/repertori/Canco%20de%20faroner/Can%E7o%20de%20faroner.pdf

En tot cas, el text del poema:

Cançó de faroner


El faroner del Cap de Creus
encén el foc amb llum de lluna.
Du barba llarga fins als peus
i mai no menja ni una engruna.


Fa tres mil anys que vetlla el far
i ja ha viscut set-cents naufragis.
Té la mirada al fons del mar
i sempre canta mals presagis.


El faroner del Cap de Creus
tan sols espera una donzella.
“Vindrà vermella fins als peus,
en una barca amb bona estrella.


Potser ja no es fondrà als esculls
ni es desfarà contra la terra.
Portarà l’alba al fons dels ulls
i avançarà cap a la serra.”


El faroner del Cap de Creus
encén el foc amb llum de lluna.
Du barba llarga fins als peus
i mai no menja ni una engruna.


Acabem amb una imatge del Far de la Fi del Món, és a dir el far construït com a decorat de la pel·lícula basada en la història escrita per en Jules Verne. Actualment aquest far ja no hi és. Hi ha, això sí, el far autèntic, tot i que ja sense faroner ni faronera. Actualment és un far automàtic. I és que els temps canvien.
Foto: Carles Nualart