El faroner del cap de Creus

El faroner del cap de Creus és un poema de Miquel Desclot (pseudònim de Miquel Creus i Muñoz), nascut a Barcelona el 1952.

El 1978 publicà un dels seus primers poemaris Cançons de la lluna al barret, on apareixia el poema Cançó de faroner, més conegut després com El Faroner del Cap de Creus. D'aquest poema ja se'n coneixia una versió, fet que explica que es publiqués una versió musical abans de la seva publicació oficial.

Diversos compositors han convertit el text en cançó. Un dels primers va ser el grup de la Nova Cançó Coses per al seu disc Ara és demà (Movieplay, 1977). Si voleu, podeu escoltar-la aquí mateix.


Una altra versió més propera al jazz és de la Mariona Segarra.

Josep Vila i Casañas també n’ha fet una cançó per a coral que trobareu en aquest enllaç: http://www.coralcatasons.cat/repertori/Canco%20de%20faroner/Can%E7o%20de%20faroner.pdf

En tot cas, el text del poema:

Cançó de faroner


El faroner del Cap de Creus
encén el foc amb llum de lluna.
Du barba llarga fins als peus
i mai no menja ni una engruna.


Fa tres mil anys que vetlla el far
i ja ha viscut set-cents naufragis.
Té la mirada al fons del mar
i sempre canta mals presagis.


El faroner del Cap de Creus
tan sols espera una donzella.
“Vindrà vermella fins als peus,
en una barca amb bona estrella.


Potser ja no es fondrà als esculls
ni es desfarà contra la terra.
Portarà l’alba al fons dels ulls
i avançarà cap a la serra.”


El faroner del Cap de Creus
encén el foc amb llum de lluna.
Du barba llarga fins als peus
i mai no menja ni una engruna.


Acabem amb una imatge del Far de la Fi del Món, és a dir el far construït com a decorat de la pel·lícula basada en la història escrita per en Jules Verne. Actualment aquest far ja no hi és. Hi ha, això sí, el far autèntic, tot i que ja sense faroner ni faronera. Actualment és un far automàtic. I és que els temps canvien.

Foto: Carles Nualart

Ceràmica medieval

El CdA Empúries sempre havia associat el taller de ceràmica amb el treball d'Empúries, i per aquest motiu, la peça que s'elaborava era una llàntia d'inspiració romana.
Alguns centres, però, havien demanat de fer el taller de ceràmica sense fer la visita a Empúries. Un d'aquests centres, l'Institut Ramon Turró i Darder, de Malgrat de Mar, treballaven aspectes d'història medieval i desitjaven completar l'estada amb el taller de ceràmica. Això ens ha portat ha fer un nou plantejament del taller amb peces d'inspiració medieval. Tot i que també és possible fer una llàntia andalusina (Alta Edat Mitjana), la proposta se centra més en arquetes i pots, a través de la seva relació amb l'alquímia i amb la conservació de relíquies. Això implica l'ús de diferents tècniques d'elaboració de les dues peces (contenidor i tapadora) que ha hagut de fer cada alumne. Ens informen que hi ha un error en la combinació d'ambdues peces: una tapadora no correspon exactament al pot o arqueta. A veure si el descobriu...
Us deixem amb les imatges de les produccions dels alumnes de l'institut que han "inaugurat" la proposta.

Valoracions

El fet de tenir constància, com més detallada millor, sobre com valoren els centres les activitats fetes al CdA és vital per tal que el professorat del CdA pugui revisar i millorar els seus plantejaments pedagògics.
En aquest sentit el CdA insisteix a tots els grups que hi realitzen qualsevol activitat d'omplir i retornar els fulls de valoració. Aquests fulls es trameten a través de correu electrònic, i es poden descarregar igualment del web del camp d'aprenentatge.
Per facilitar-ho encara una mica més, ara s'ofereix la possibilitat de fer aquesta valoració en línia, de manera que el CdA rep directament les respostes i comentaris del centre.
El formulari per a les sortides (activitats d'un sol dia) és:

El formulari per a les estades (de 2, 3, 4 i 5 dies) és:

Recorreguts amb Google Earth

Vistes les possibilitats del Google Earth, ens ha semblat oportú d'oferir un nou sistema de fitxers per tal de preparar o treballar a posteriori les sortides i estades al CdA Empúries.
Es tracta de fitxers kmz que contenen llocs assenyalats, camins i enregistraments de viatges.
Aquests fitxers s'han de descarregar i/o obrir directament al vostre ordinador. En el moment d'activar-se ja es posa en funcionament el Google Earth. A hores d'ara cal disposar de la versió 5, que és la més actualitzada.
Amb una mica de pràctica de seguida dominareu l'ús de les diferents opcions tant a nivell d'aula com personal.
¿Voleu provar-ho amb els Aiguamolls de l'Alt Empordà?
El fitxer kmz: http://www.xtec.cat/cda-empuries/Aiguamolls.kmz
Si teniu alguna dificultat, proveu de trobar informació i solució en aquest full d'instruccions:
http://www.xtec.cat/cda-empuries/InstruccionsKmzGoogleEarth.pdf
Esperem que els centres s'animin a provar-ho.

El bloc i el treball posterior

En la proposta de treball del camp d'aprenentatge, entenem que el treball posterior és important i que el CdA pot donar suport en aquest aspecte.
Alguns centres han aprofitat el bloc com a eina de treball durant i després de l'estada. Us n'oferim alguns exemples. Clicant el nom del centre podreu accedir als enllaços.
L'Escola Mowgli (Igualada) en la seva estada de l'octubre van anar fent entrades al bloc durant els dies que van ser a Empúries.

L'Escola La Minerva (Calella) i la ZER El Moianès han fet diverses entrades al bloc un cop retornats al centre.

El cicle mitjà de l'escola l'Esculapi (l'Escala) aprofita el bloc per a difondre les seves activitats relacionades amb el medi, algunes de les quals pertanyen al Projecte Compartit amb el CdA.

Voldríem que més centres s'animessin a aprofitar aquesta eina de comunicació i difusió.

Els aiguamolls de l'Empordà

Aquesta és una bona època per a visitar-los. Si aprofiteu un dia de sol hi estareu d'allò més bé. Pel que fa al vent, mai se sap què és millor, ja que si fa tramuntana veureu els ocells apilonats en les zones més arrecerades; en canvi si no en fa, anireu més tranquils però els trobareu més escampats. Hi podreu observar les espècies hivernants, algunes de les quals us oferim tot seguit



Que vagi de gust!

27 de gener de 1966

Ahir mateix, 27 de gener de 2009, visitàvem el Nucli Antic de l'Escala amb els alumnes de cicle mitjà de l'Escola l'Esculapi. Completàvem el recorregut amb el cementiri mariner.
El que no havíem previst és que, tot davant de la tomba de la Caterina Albert, l'autora de Solitud, la visitàvem justament en l'aniversari de la seva mort.
Així, després de passar per la seva casa natal, per la plaça que la vila li ha dedicat, pel jardí conegut com el Clos del Pastor on hi ha el seu centre d'estudis, acabàvem la visita davant les seves restes, com un homenatge involuntari.
La visita la cementiri mariner té sempre un alicient especial, donat el curiós procés de conservació de l'espai. Us en fem un resum cronològic:

1787 Carlos III publica la Reial Cèdula que obliga la construcció dels cementiris fora de les poblacions per motius higiènics i sanitaris.

1833 Una altra cèdula fa els ajuntaments responsables del dret de sepultura i de política mortuòria.

1835 Es construeix en substitució de l’anterior que era annex a l’església, segurament motivat per les epidèmies de còlera i de malària que van provocar gairebé 500 morts a l’Escala (dels quals 224 albats). Segons la documentació de l’època és un “cementerio en despoblado”.
S’emplaça als afores, prop del mar, de manera que el cos blanc esdevingués des del mar una fita del paisatge. És un cementiri planificat d’antuvi, organitzat de manera no habitual en arquitectura popular. Tres recintes fent referència a la Santíssima Trinitat: atri d’entrada, zona de gran densitat de nínxols, capella amb enjardinament central i nínxols en el perímetre (en aquesta zona hi ha enterrada la burgesia local). Els nínxols són de dos o tres sepulcres. Els materials són els tradicionals però amb acabats acurats.
Segons Asumpció Alonso i Benet Cervera és “sens cap dubte, no tan sols el cementiri popular més interessant de la nostra costa, sinó, a la vegada, el més ben conservat(...)”.

1970 Es clausura després de la construcció d’un altre cementiri a la carretera de Viladamat.

1975 L’alcalde de l’Escala, director de l’Hotel Nieves Mar a tocar del cementiri marí, pren la iniciativa d’enderrocar el cementiri perquè “entorpece completamente el desarrollo del plan normal de edificaciones” referint-se a (segons la revista Presència) “edificacions de qualitat arquitectònica pèssima que han deteriorat ja gran part de l’entorn (...)”.

1976 L’ajuntament difon un escrit de la Delegación Provincial del Ministerio de Educación y Ciencia traient importància a l’emplaçament dient que “no tiene demasiado interés histórico-artístico, sobre todo en las actuales circunstancias en que está flanqueado por casas modernas de pisos con las que desentona.”

1977 Sota pressió d’un grup constituït com a “Comissió de Defensa de l’Arquitectura Popular” la Comisión del Patrimonio Histórico-Artístico de Girona “reconsidera dicho acuerdo y remite la solicitud de declaración de Monumento Histórico y Artístico de carácter local.”

1978 A la targeta i als anuncis publicitaris de l’Hotel Nieves Mar consta el text: “Todas las habitacions con calefacción, baño y terrazas con vistas al mar y a la joya Arquitectónica Neoclásica Mediterránea “Del Cementiri Vell” (Segle XIX)”.

1984 El cementiri és declarat Monument Historicoartístic per la Generalitat de Catalunya.

Castell del Montgrí

Aquesta és una de les propostes del CdA menys sol·licitades. Aquest curs l'IES Montgròs, de Sant Pere de Ribes (Garraf) ha demanat de fer-la amb alumnes de 2n d'ESO.
És un espai interessant en general, tant pels aspectes de lectura de paisatge, com per les nombroses referències a moments històrics representats al llarg de l'ascensió.
No cal dir que alumnes que viuen en el límit meridional del massís calcari del Garraf han trobat tot d'elements comuns i altres de sorprenentment diferents amb el massís calcari del Montgrí.
Ajuntem el comentari amb una imatge de la panoràmica sud des del castell, des del massís de Begur fins a les Guilleries, amb la vila de Torroella i la plana del Ter als peus. Si la voleu veure amb més detall només cal que cliqueu a la imatge.
Tot una invitació perquè altres grups també s'interessin per aquesta activitat.

Seminari Internacional PAISATGE I EDUCACIÓ

El CdA Empúries ha assistit a aquest seminari organitzat per l'Observatori del Paisatge.
Va tenir tenir a Barcelona el dijous 19 i el divendres 20.
Des del CdA hem valorat especialment les següents ponències:
-Paisatge, ciutadania i educació; una lúcida visió de Joan Manel del Pozo insistint que el paisatge és un valor, que la ciutadania n'és el titular, i que la manera que té la ciutadania d'accedir-hi és l'educació.
-Projecte Terra, experiència del Colexio Oficial de Arquitectos de Galicia, en col·laboració amb instituts del país.
-Ciutat, territori i paisatge, material recentment editat i distribuït als centres escolars de Catalunya, explicat per Roser Batllori i Joan M Serra.
-L'educació en el paisatge a través del patrimoni literari, a càrrec d'Anna Aguiló, presentant l'Espais Escrits i la Xarxa del Patrimoni Literari Català.
-Societat Civil, paisatge i educació a Irlanda, explicat per Terry O'Regan, autor de la Landscape Circle Study Guide.
-El programa del paisatge d'Educàlia, a través de la visió incisiva de la Maria del Tura Bovet.
Val a dir que la resta de ponències van mantenir un nivell d'interès important, algunes per la informació legal europea que posaven de manifest, i altres per reproduir intents més o menys reeixits per tal de fer entendre el paisatge cultural com a patrimoni col·lectiu.
A més de les idees aportades, el CdA Empúries es veu reforçat en els seus plantejaments vers el treball educatiu al voltant del paisatge en general, i en especial del concepte de paisatge cultural.
Pensem, a més, que alguns CdA de Catalunya haguessin pogut també donar noves i velles idees -i la seva aplicació pràctica i continuada- sobre aquests temes. Sembla que la feina dels CdA -i alguns porten 27 anys de funcionament- està destinada a una amable clandestinitat (o sigui, una indiferència administrativa i social).

Cap de Creus, cada cop més lluny

L'activitat pedagògica del CdA al cap de Creus es veu cada cop més limitada.

És una zona sense aixoplucs en cas de mal temps. Com aquell que diu és l'única activitat que el CdA pot anul·lar unilateralment si les previsions meteorològiques ho recomanen (tramuntana de força 7, per exemple).

També està limitada al nombre d'alumnes a causa de la mida dels autocars (55 places en total com a màxim) i dels grups simultanis que es poden fer.

Cal demanar permís al Parc Natural especificant amb detall el recorregut, i de trànsit a l'ajuntament de Cadaqués. Sortosament els responsables del Parc Natural ho faciliten al màxim.

I ara s'hi afegeixen els problemes de la deconstrucció del Club Mediterranée amb el corresponent trànsit de camions. A més de la prohibició absoluta de visitar els paratges propers a l'esmentada zona, una de les de més atractiu per als grups de Primària.

Finalment, i gràcies a la intervenció del Parc Natural, el CdA pot oferir les activitats de cap de Creus, però amb determinades condicions:

-les mateixes de nombres d'alumnes i de previsió meteorològica

-canviant el recorregut per Tudela

-tenint l'horari d'entrada i de sortida limitats per a la circulació de l'autocar

En resum, per Primària es proposa el recorregut que teniu a la imatge de dalt de tot.

Si teniu instal·lada la versió 5 del Google Earth podeu clicar a l'enllaç i després de descomprimir el fitxer, ja només us cal activar el vídeo que trobareu a "Llocs temporals".

L'Empordà, l'oli i el vi

Estrenem una nova activitat basada en el conreu secular de la vinya i l'olivera.
L'activitat s'ha pogut preparar amb la participació de la cooperativa Empordàlia.
Es visita un olivar (amb un parell de varietats d'oliveres), una vinya (amb quatre varietats de ceps diferents). el trull nou, el trull antic i el celler de la cooperativa. Tot en el terme municipal de Pau.
Ideal per fer-se idea de la dimensió humana i tecnològica que comporta aquests conreus i la posterior transformació dels fruits en productes de consum.
Hem estreta l'activitat amb els alumnes del CEIP Montserrat Vayreda, de Roses.
Estrenar vol dir ajudar-nos a validar la programació i els materials que s'han elaborat. Gràcies, doncs, al centre, per la seva disposició, i no cal dir els directius, personal i socis de la cooperativa Empordàlia.
També l'Ajuntament de Pau i el personal del Centre Cívic han afavorit que disposéssim d'un espai i d'uns serveis adequats a l'hora del pícnic.
L'activitat es torna a portar a terme el dia 22 d'octubre amb els alumnes de la ZER Tramuntana.
Posteriorment, i un cop revisats, es penjaran els materials al web perquè siguin públics, a l'abast de tots els centres i persones interessades.

Comencen les activitats

Avui 29 de setembre el CdA Empúries ha iniciat la seva temporada d'activitats amb alumnes. Els alumnes han estat els de 2n d'ESO de l'institut Narcís Monturiol, de Figueres.
L'activitat que ha realitzat aquest centre és Camins de Calç, una de les prioritzades pel CdA a causa de la seva poca demanda.
És evident que el Montgrí és un dels espais especialment desconeguts pels catalans en general i pels empordanesos en particular. Un espai que esperem que sigui declarat parc natural el més aviat possible i que s'hi facin les intervencions necessàries per a la seva difusió i comprensió per part de la població.
El CdA Empúries ho ha vist sempre adequat, i aquesta ruta ja ha estat incorporada a l'oferta del CdA des del primer curs de funcionament.

A la imatge podeu veure un dels grups amb en Gerard assenyalant l'arc de descàrrega de la barraca dels Hereus, una de les barraques més ben conservades del Montgrí. Altres elements no estan tenint tanta sort i cal posar-hi solució, abans no es malmetin definitivament.

Jornada de Coordinació

Tots els centres que feu una estada al CdA Empúries durant el curs 2009-2010 és important que envieu un representant a la Jornada de Coordinació.
Tindrà lloc el dia 8 de setembre de 2009, de 10 a 14 hores, a la seu del CdA Empúries.
Es parlarà d'allò que és general al treball en camps d'aprenentatge, i del que és específic d'Empúries. Es podran plantejar i resoldre els dubtes generals de funcionament i els particulars de cada estada, a més de comentar amb més detall els àmbits geogràfics, la metodologia i tot allò que fa dels CdA un treball curricular. A més a més de conèixer el personal, les instal·lacions del camp i les de l'alberg.
Els interessats s'han d'inscriure a les activitats de formació de la Xtec amb el codi 9000140250.
També seria convenient de saber quantes persones es pensen quedar a dinar al mateix CdA en acabant la reunió, a les 2 de la tarda, o pensen anar a dinar pel seu compte, potser en algun dels múltiples establiments escalencs dedicats a la restauració.
De moment us ajudem a situar-nos en el món:

View Camp d'aprenentatge Empúries in a larger map

Com funciona el CdA Empúries

El CdA acaba d'elaborar un document titulat "Com funciona el CdA Empúries" a l'estil de les FAQ, o sigui dels dubtes més habituals i la seva resposta.
En el web del CdA hi trobareu diversos enllaços, però també es pot consultar a través del bloc.

Com funciona el CdA Empúries

Trobareu que ja tenim actualitzat el canvi de plantilla per al curs que ve (segons la foto superior i d'esquerra a dreta): Càndid Miró, Carmen Iborra, Sílvia Pardàs, Gerard Carrión.

Entrevista al Pi

El CEIP de Borredà va realitzar l'activitat de Pins i Pinyes tot fent-li una entrevista a un Pi d'Empúries. Com que vam poder enregistrar les preguntes que li vam adreçar i també les respostes que va donar, ara podem penjar l'entrevista en el bloc. Hem posat les preguntes i respostes de 5 en 5. Dissortadament no teníem enregistrada una de les preguntes però sí la resposta. Ja ho notareu.

Preguntes 1 a 5:
1. Ets dolent? Fas mal a les persones?
2. Què menges?
3. Tens pinyes? Quantes pinyes tens?
4. Hi ha pardals? I esquirols?
5. Tens amics?


Preguntes 6 a 10:
6. Tens aigua a les arrels?
7. Tens ulls? Com has pogut veure les coses? Tens pessigolles? Tens boca? Pots parlar? Tens nas? Pots caminar?
8. Com era abans el mar? De quin color era la sorra de la platja? Abans hi havia més o menys roques que ara a la platja? Abans hi havia més o menys cases? Abans hi havien barques de motor?
9. Alguna vegada t'ha arribat a tocar una onada del mar?
10. Has entrat mai al mar?


Preguntes 11 a 15:
11. Coneixes el passeig d'Empúries? Explica'ns com s'hi va, si us plau?
12. Vas veure com desenterraven les ruïnes? Com són les ruïnes d'Empúries? Ocupen molt espai les ruïnes d'Empúries?
13. Algun dia has vist que robessin?
14. Has vist algun mort?
15. Algun dia t'has posat malalt? Quantes coses tens clavades al tronc? Et fan mal?

Taller de Ceràmica i Sant Jordi

L'estada del CEIP Pau Casals, de Viladecans, va coincidir amb la diada de Sant Jordi. A jutjar pels resultats del Taller de Ceràmica, hom diria que la coincidència va influir fortament en els artistes.

Visita a Besalú

Amb data d'avui hem realitzat la segona sessió del Projecte Compartit sobre el riu Fluvià. Hem dedicat tot el matí a l'estudi del riu al seu pas per Besalú. Ara els centres han de posar en comú les conclusions a què cada grup ha arribat: els que han estudiat l'aigua, els que han estudiat la llera, i els que han estudiat riba i ribera.
De tota manera, a la tarda, els companys -alumnes i mestres- de Besalú ens han preparat una visita molt curta (perquè no disposàvem de més temps) però també molt interessant sobre la vila comtal. Hem pogut fer algunes fotos que adjuntem i que volem compartir amb tothom.

Sant Pere de Roda

Normativament és Sant Pere de Rodes, però des del CdA hem decidit de promoure la toponímia local afermada des d'antic que anomena el monestir -i la seva zona d'influència directa- amb la denominació Roda.
Deixant el nom a banda, el CdA ha incorporat definitivament l'espai com a activitat dins la seva oferta curricular. En aquests moments s'estan penjant els materials en el web del CdA. La prova pilot s'ha fet amb alumnes de 2n d'ESO de l'IES El Pedró, i properament es farà també la prova amb alumnes de Batxillerat del País Valencià, amb diferents instituts de Sagunt i poblacions properes.
En la visita que il·lustrem (amb poques imatges amb alumnes per qüestions de drets d'imatge)s'ha treballat el monestir, el poblat de Santa Creu, el castell de Sant Salvador de Verdera (sense visitar-ne el recinte), la Vall de Santa Creu, i els dòlmens de Vinyes Mortes, incorporant-hi elements bàsics de lectura de paisatge, de geologia i de botànica.
D'aquesta manera es consolida una oferta que el CdA ja havia preparat per al curs anterior però que cap centre va demanar. Donat l'interès de la zona i de la proposta, el CdA estudia la possibilitat de considerar aquesta oferta com a prioritària per al curs proper.

Nucli Antic

Hem renovat i ampliat el treball de descoberta de l'Escala. Amb els alumnes de 3r del CEIP l'Esculapi els hem provat tots dos, tot completant els àlbums d'imatges que podeu veure en la presentació.
Hem titulat les dues visites: "Un port oberta a tramuntana" i "Un nou poble per als pescadors". En el primer hem anat seguint la línia costanera del nucli antic, observant i descobrint tots els elements que lliguen l'Escala amb el món mariner i la pesca. En el segon hem intentat trobar els elements urbans d'un poble nou sorgit pels problemes d'Empúries (l'actual Sant Martí) amb les dunes i la desaparició del seu port.

La presentació és una invitació a tastar aquests recorreguts, especialment indicats per primària. Si voleu saber a què correspon una de les imatges, simplement heu de col·locar el cursor a sobre.

Cap de Creus

Impressionant la ventada a cap de Creus durant la sortida que van fer els alumnes de 5è i 6è del CEIP M Àngels Anglada de Figueres el passat dia 2 de desembre.
L'experiència de la visita en aquestes condicions -a més de donar una idea força precisa i directa de com es produeixen els fenòmens geològics derivats de la meteorització- comporta molèsties evidents a l'hora de recollir informació, de desenvolupar determinades tasques de recerca, i fins i tot de seguretat en moments del recorregut (fet que obligava a adaptar o fins anul·lar alguna de les activitats).
L'equip del CdA Empúries incorpora, doncs, ja definitivament, en el seu Reglament de Règim Intern, la decisió de no realitzar sortides al cap de Creus quan en la previsió del Meteocat del dia abans a la sortida (en l'actualització de les 11:30) s'indica que el vent serà de força 7.
Evidentment això pot provocar distorsió en les activitats pactades a les estades, però pensem que els criteris de seguretat han de ser prioritaris.

Tallers de botànica

Hem encetat uns nous tallers dedicats al coneixement dels vegetals.
En un d'ells s'estudia el tronc dels arbres i el seu creixement. En l'altre la clorofil·la i els pigments que adornen els boscos a la tardor. Totes dues coses estan lligades íntimament amb la fotosíntesi, la base de l'alimentació i del creixement dels éssers vius.
A tots dos s'observen les adaptacions de les plantes al medi on viuen, a les formes de pol·linització i a la dispersió de les llavors.
Van dirigits a alumnat a partir del cicle superior de primària i, especialment, al de batxillerat.

Podeu veure més informació dels dos tallers clicant sobre cadascuna de les dues imatges.

Temporal

El divendres 28 de novembre vam prendre aquestes imatges a les platges d'Empúries.
Serveixi el seu visionat per comparar l'estat del mar el dia que la visiteu, i també per als alumnes del Projecte Compartit sobre Malacologia: els propers dies es podran fer bones troballes a les platges de la zona.

Projecte de malacologia

Els alumnes de 6è del CEIP Empúries i els de 1r d'ESO de l'IES El Pedró han iniciat les activitats al voltant de "vida arran d'onada". La primera cosa ha estat conèixer les platges de l'Escala i Empúries, allà on s'ha de fer la recerca malacològica.

Estudi del riu Fluvià

Un dels Projectes Compartits que engega aquest curs el CdA Empúries -juntament amb el CdA de la Garrotxa- és el que s'anomena "De la Garrotxa a l'Empordà, viu el Fluvià" en què hi participen centres propers al riu en cadacun dels tres cursos (alt, mig i baix).
El dia 24 de setembre es va fer una prova pilot amb alumnes de 5è del CEIP Llagut, de Sant Pere Pescador, i es va fer un petit vídeo sobre l'activitat.
Aquí el teniu:

Per més informació sobre el Projecte podeu visitar el bloc: http://cdae-fluvia.blogspot.com/

Aiguamolls

Per a tots els que vulgueu visitar els aiguamolls aquest curs, us podeu anar entrenant fent un trencaclosques.

ClosaMatà