dilluns, 30 d’abril de 2012

Educació i paisatge

Aquest era el títol del debat dut a terme a Palau Saverdera, el dissabte 28 d'abril, dins de la programació de la IX Fira del Paisatge.

El CdA hi participava. Us fem arribar el guió de la seva intervenció, així com les imatges projectades.
El CdA Empúries i el paisatge

El CdA té com a objectiu facilitar l’activitat pedagògica dels centres fora de l’aula, el treball in situ, bàsicament dirigit al patrimoni col·lectiu (natural, històric, cultural).

Aquest plantejament cada cop és més complicat per als centres i el CdA ha estat un suport tan didàctic com organitzatiu com econòmic, però aquest supòsit es troba actualment en crisi a causa de la “contenció econòmica”.

Des del CdA pensem que el treball en l’entorn és una eina important per combatre el fracàs escolar, perquè entenem que de vegades aquest ve donat per una manca d’espai físic, d’escenari, de territori que l'alumnat senti com a propi, un espai on arrelar i esdevenir, un espai a conèixer i valorar per sentir, per créixer com a persones i com a societat.

El CdA Empúries està físicament situat a tocar de les ruïnes d’Empúries. Si s’hagués enfocat l’oferta del camp exclusivament en aquest espai ja tindria feina i clientela per tot l’any. Així i tot els professionals que hi treballen (dos mestres de primària i dos professors de secundària) han tingut clar que no podien centrar-se només en els àmbits més coneguts arreu, que hi havia comarca per a molt més.

Actualment fan oferta pedagògica al Cap de Creus, Serra de Rodes, l’Albera, les Salines, el Baix Fluvià (plana i terraprim), Aiguamolls de l’Empordà, Empúries, Sistema Dunar, l’Escala, el Montgrí, Ullastret, i coordina una proposta genèrica que abraça tots els espais naturals de la comarca, protegits o no, que s’anomena Arrela’t, amb les entitats gestores, les entitats de difusió, els serveis educatius del Departament d’Ensenyament i amb la col·laboració de centres de primària i de secundària. En aquesta proposta hi són presents els espais ja esmentats així com la Garriga d’Empordà.

¿Per a quin alumnat? Aquí hi trobem una altra de les dèries inhabituals d'aquest CdA. Tenim propostes i activitats per a  alumnat d’infantil, de primària, de secundària, de batxillerat, de cicles formatius, d’escoles d’adults, d’escoles de mestres... Certament, però, els usuaris més habituals són els de primària.

¿I el paisatge? Hi és a pertot. Enlloc no es pot obviar. Enlloc no tanquem els ulls ni bloquegem els sentits. Tant si parlem de geologia, de botànica, de fauna, de tradicions, d’història, d’arqueologia, de gastronomia... també estem parlant de paisatge.

De fet, hi ha quatre eixos en què els professionals del camp incidim especialment en els nostres plantejaments pedagògics: adaptació al medi, sostenibilitat, patrimoni col·lectiu i paisatge cultural.

El paisatge cultural és la suma dels elements que el conformen (biòtics, abiòtics i antròpics) però també, i especialment, les interrelacions entre aquests elements, la síntesi de tots ells, el seu estat actual i el seu futur, en què cal pensar que la nostra opinió comptarà, i especialment la dels alumnes.

El paisatge es llegeix, i en aquesta lectura hi intervenen tots els sentits i, evidentment, cal la presència física i la predisposició anímica. En paisatge, no hi ha lectures virtuals. Si més no, no exclusivament.

¿I activitats centrades directament en l’estudi del paisatge? Des del camp, i també en les propostes d’Arrela’t, s'ofereix “L’Empordà a vista d’ocell” en què s’observa el golf de Roses, la plana, les muntanyes que l’envolten des del mas Ventós, i també la costa i la zona nord de la comarca des de Santa Helena de Rodes. Una altra activitat proposa la lectura de paisatge des del castell del Montgrí, botó de roda de l’Empordà, tant de l’Alt com del Baix.

Trobem el treball fora de l’aula un dret irrenunciable que cal ser afavorit en els centres educatius. Hi ha més paisatge que el pati de l’escola on pots jugar a pilota o la plaça del poble on no et deixen jugar a pilota. HI ha més paisatge que el que surt a la televisió. L’alumnat necessita trepitjar i sentir aquest paisatge. Si no el coneix, la pèrdua serà irreparable, tant per a les persones com per al paisatge en si, per al territori, per al país.

Creiem fermament que per a poder preservar el paisatge cal estimar-lo i per a poder-lo estimar, s’ha de conèixer, s’ha de viure.

Creiem, doncs, que paisatge i educació són dos conceptes que es necessiten. L’educació necessita del paisatge, del lloc on arrelar-se, de l’escenari viu sobre el que caldrà prendre decisions; i el paisatge necessita de l’educació perquè pugui ser gaudit i viscut democràticament i amb intensitat, perquè els seus valors es coneguin i es preservin.  CdAE i paisatge

Cap comentari: